Guia de Sóller

En el nord-oest de l'illa de Mallorca, en ple cor de la Serra de Tramuntana, emergeix la ciutat de Sóller enclavada en una frondosa vall envoltada d’olivars i horts de tarongers. La seva privilegiada situació orientada cap a la mar fa que, juntament amb el seu port natural, sigui un dels llocs més bells de l’arxipèlag; on l’aire olora a tranquil·litat i on el mar es besa amb la muntanya. Sóller limita amb els municipis de Deià, Bunyola, Escorca i Fornalutx constituint una comarca marcada pel més pur aire tradicional de la seva gent i el seu paisatge, exemple de la Mallorca més popular. El seu nom d’origen àrab procedeix del topònim Sûlyâr. Aquesta ciutat que des d’antany ha estat qualificada pels seus habitants com “una illa dins de Mallorca” pel seu ancestral aïllament, amaga un ric patrimoni en esglésies, monuments, cases senyorials, museus i palauets. Els seus estrets carrers i el seu nucli antic traslladen fugaçment al visitant a diversos segles enrere. Sóller és, a més, bressol de l’arquitectura modernista a Mallorca i en els seus carrers es pot respirar l’aire colonial d’algunes cases palatines que varen construir els seus emigrants que entre els segles XIX i XX varen fer fortuna a Amèrica i França. Des de l’any 1905 i per ordre del rei Alfons XIII Sóller posseeix el títol de ciutat. Aïllada per les muntanyes i envoltada de naturalesa, per arribar a la vall s'hi pot accedir des de Palma travessant el port de muntanya conegut com el Coll de Sóller amb més de 60 revolts, pel túnel que està en servei des de 1997 o mitjançant un recorregut inoblidable pels bellíssims passatges per on discorre el Ferrocarril de Sóller que el 1912 va posar punt i final al seu aïllament físic. Una vegada a l’estació el visitant pot pujar-se al tramvia per cobrir els cinc quilòmetres que separen el nucli de Sóller del seu port. Sóller és el lloc preferit pels visitants per contemplar la naturalesa, per practicar el senderisme de muntanya, gaudir de la tranquil·litat que oferixen els seus carrers i per mullar-se en les aigües de la seva petita badia. Els turistes que any rere any vénen a la vall donen bona fe d’això.